Adjunto un article reciclat sobre un aspecte de la història d’Israel, la Declaració Balfour, tot relacionant-lo amb el discurs d’Obama a El Caire el passat dia 4 i el de Netanyahu ahir a Israel:
El president dels Estats Units va difondre una nova línia política de tracte amb l’Orient Mitjà el passat 4 de juny a la universitat d’Al-Azhar del Caire. Durant aquest discurs Barack Obama no podia ometre els temes d’Israel i Palestina, Al Qaeda i Iran. Tres assumptes on està profundament involucrat.
En el moment de fer un anàlisi sobre el problema jueu i palestí, Obama va revelar un pensament que s’aparta dels cànons tradicionals i que pot haver incomodat aquells que ho neguen: “El poble jueu va ser perseguit durant segles a tot el món i l’antisemitisme europeu va culminar en un holocaust sense precedents”. El president dels Estats Units va aclarir en poques paraules que la concepció fanàtica i racista que va alimentar el nazisme no és atribuïble només a Adolf Hitler, sinó un producte de la cultura de dominació europea que ha necessitat el racisme per justificar la seva història.
L’antisemitisme europeu i la intenció de prescindir dels jueus d’una manera poc cruenta van alimentar la idea de crear una “Llar Nacional” ja a finals del XIX, quan els corrents sionistes als Estats Units i a Europa van agafar més volada. Aquesta idea es va materialitzar en forma de declaració setze anys abans que s’assassinessin sis milions de jueus a Alemanya.
L’any 1917, en plena Primera Guerra Mundial, el ministre d’afers exteriors britànic, James Balfour, enviava una carta a la Federació Sionista. En ella s’establia que el Consell de Ministres donava suport als plans de crear una “Llar Nacional” a Palestina sempre i quan no destorbessin els drets de les comunitats existents a la zona. Aquesta carta, coneguda com a Declaració Balfour albergava les esperances que la comunitat jueva incidís en el govern dels Estats Units perquè participés a la Gran Guerra.
Aquesta carta va ser el primer pas d’un estat israelià on aleshores ja hi vivien milers de jueus que arribaren des de finals del segle XIX. És a dir, les primeres colonitzacions a Palestina va ser molt abans que l’Holocaust. Tal i com Obama va fer obrir els ulls a la comunitat internacional en el seu discurs pel que fa l’inici de l’antisemitisme a Europa, també cal contemplar que la colonització jueva a Palestina va ser abans que la shoa.
La Declaració Balfour es va materialitzar el 1947, quan els colons israelians es van convertir en ciutadans d’un estat reconegut per la comunitat internacional. El govern dels Estats Units ha vetllat sempre pels interessos d’aquest estat. Fins ara. Barack Obama anuncia per primera vegada la solució dels dos estats mentre que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu respon al seu discurs assumint que no hi haurà pau si és que no s’imposa. El conflicte porta molts anys i si Obama no defensa ara un estat palestí nou dins la comunitat internacional de la mateixa manera que els seus predecessors ho van fer per Israel en el seu moment, el seu discurs no es podrà recordar com una fita històrica com la Declaració Balfour. Perquè a diferència del 1917, ara cap dels dos enfrontats te intenció de desatansar la corda.
