Avui té lloc el claustre ordinari a la Universitat Pompeu Fabra. Pot semblar una futilesa, però és en aquestes reunions on es pot escollir si algun membre de la reialesa pot visitar la universitat com a tal o no, per exemple. Això és el que va passar l’any passat, quan una moció del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) va convertir la UPF en un espai lliure de monarquia, després que una majoria hi votés a favor. Tot i així sembla que la democràcia tingui excepcions i el rector va trobar la manera de saltar-se aquesta decisió del conjunt de la universitat. També es va aprovar que l’edifici d’investigació al costat del Campus de la Ciutadella canviés el nom d’edifici Wellington per al d’una dona que destaqués per la seva trajectòria. Els estudiants havien de presentar propostes que s’escollirien per sufragi universitari. No s’han fet aquests processos i ara es diu, perquè sí, edifici Mercè Rodoreda.
En definitiva, les mocions no es porten a port al claustre. En una reunió que es fa insostenible per la seva llargària, s’acaba dient que les mocions que no s’han presentat s’estudiaran i es resoldran. Això no es fa, perquè no interessa que es faci.
No vull desacreditar tot el que fa aquesta universitat, però la Pompeu Fabra juga molt brut en la participació lliure i democràtica del claustre. A tall d’exemple, va enviar la convocatòria als claustrals in extremis, per correu urgent i malgastant dos sobres enormes per enviar només dos fulls. Un cost afegit a la universitat que potser no és tan alt com que surtis davant de tots els mitjans de comunicació proclamant un espai lliure de monarquia.
tatilautca actualitat 