L’altra jornada de simulació

Ahir no vaig compartir amb la majoria d’estudiants de primer de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra les jornades de simulació que organitzen els estudis. Es tractava de cobrir, a través dels diferents mitjans (premsa, digital, ràdio i televisió) el desenvolupament de la jornada electoral.

El cas és que els diumenges, com bé sabreu, treballo a la redacció del Diari de Girona. Doncs bé, ahir érem menys plantilla perquè n’hi havia uns quants que se n’encarregaven de fer l’especial de les eleccions europees. Degut a això em va tocar fer la plana d’economia, la de Catalunya i les dues d’Espanya-Internacional.

No vull desmerèixer el treball periodístic, però en un diari de premsa comarcal, aquestes seccions, un diumenge, no aporten gaire valor a la tasca de recerca. Així que la feina més important és saber prémer a “Búsquedas” del Redactor (el programa en xarxa on pengem les planes) les seccions de Catalunya, Nacional i Economia. Seleccionar les notícies, jerarquitzar amb el redactor en cap, maquetar, baixar, traduir, escollir titular i subtítol, copiar i enganxar.

El cas és que ahir va ser una mica més difícil la feina. Totes les agències de notícies, inclosos els grans mitjans en les seves webs informatives, només tenien informacions sobre unes eleccions europees amb molt poca participació i on s’ha vist reforçada la dreta.

El resultat, poca informació i diluïda:

– Economia: informacions sobre eros i indemnitzacions a Catalunya facilitades per l’UGT.

-Catalunya: notícies distribuïdes pels mossos d’esquadra mitificant el seu treball. Desarticulació de bandes d’atracadors i de falsificadors.

– Espanya: per fi han enxampat al cap del grup que va atracar a José Luis Moreno!

– Internacional: Obama visita en família París, troben cadàvers de l’avió d’Air France accidentat prop de les costes de Brasil, Berlusconilàndia, eleccions al Líban i soldats paquistanís mort.

Res que mereixi massa la pena… Perquè ahir les agències de notícies tenien altra feina. Per molt que en parlem malament i considerem que els seu control de la informació fos passat, si seguim amb aquests mètodes, on trobarem un espai per saber allò que no els interessi que sabem? Ah, sí, podria ser, amb una altra rutina de treball que potser no digués “rutina”. Però com puc jo sola fer quatre planes d’un diari en cinc hores si no és amb aquest mètode?

Beneïda feina!

Deixa un comentari